“Cançons antigues de ma terra, qui us ha donat aquesta dolçor i aspresa que s’emporta el cor de qui hagi tingut la ditxa de dormir-se al so dels vostres aires i tonades i de batre d’amor i de coratge, sinó aquestes serres i afraus escabrosos però boniques en què nasquéreu, els camps i farigoles de què sou flaire, els arbres i les boscúries de què sou sospirs i enciseres melodies?”
Jacint Verdaguer,1865